Gaudí deia que l’originalitat consistia a tornar als orígens i la història que ens ocupa ara n’és un bon exemple.

Sempre ens hem preguntat quin va ser el primer ús que es va donar a l’entresòl de La Pedrera, abans que s’hi instal·lés la Sastreria Mosella. Ara hem trobat el document que acredita que l’espai de l’entresòl de Passeig de Gràcia va ser el restaurant de la Pensión Hispano-Americana.

Tenim constància que abans de la signatura del certificat de final d’obra es publiquen a la premsa els primers anuncis de lloguer d’habitacions a la Casa Milà al febrer del 1912. Segons el primer anunci es trobaven al quart pis, però no disposem d’informació detallada sobre la seva ubicació exacta, tot i que sembla que eren a la banda de Passeig de Gràcia. 

«Espléndidas habitaciones para matrimonios ó familias, ascensor, electricidad, calefacción, cuartos de baño, teléfono. Paseo Gracia núm. 92, 4º (Casa de Milá).»                 La Vanguardia, 6 de febrer de 1912

El 30 d’abril de 1914 la pensió sense nom passa a ser la Pensión Hispano-Americana, possiblement perquè ja devia tenir tots els permisos necessaris. 

«Pensión Hisp.-Americana. Paseo de Gracia, 92, 4º. Espléndidas habits. con asist., cuartos de baño, ascensor, teléfono y todo el confort moderno. Precios módicos.» La Vanguardia, 30 d’abril de 1914

Dos anys més tard comencen a publicar-se els primers anuncis de les ampliacions de la Pensión Hispano-Americana. 

«PROXIMAMENTE GRANDIOSAS y espléndidas ampliaciones de la PENSION Hispano-Americana en el mismo edificio Paseo Gracia, 92»

Així mateix, en una guia de Barcelona de l’any 1916 titulada Barcelona, Cataluña y sus manantiales (similar a les guies turístiques actuals) trobem un anunci a doble pàgina profusament il·lustrat amb fotografies i text.

En aquest cas podem veure per primer cop fotografies interiors de la Pensió, a partir de les quals es pot deduir que les ampliacions que s’han dut a terme a l’immoble estan relacionades amb la instal·lació del menjador a l’entresòl de Passeig de Gràcia i l’agençament d’habitacions a tota aquesta planta, fins al carrer Provença. El més significatiu és que l’espai de «uno de los comedores» és l’actual Cafè de La Pedrera. 

A l’anunci o publireportatge hi ha tres fotos: del menjador (l’actual cafeteria), d’un dormitori de l’entresòl i d’un dormitori del quart pis.

El text és extraordinari i posa de manifest el valor afegit que tenia per als anunciants que la pensió estigués situada en un dels edificis més «eminents» del Passeig de Gràcia.

«En el renombrado edificio del Paseo de Gracia, chaflán Provenza, que ha merecido, por su originalísima arquitectura, los comentarios de los críticos más eminentes de Europa, se halla instalada la Pensión Hispano-Americana, de todo primer orden, y que ocupa las habitaciones superiores y los vastos entresuelos y bajos del mencionado edificio.

La espléndida situación que ocupa la vía más hermosa y más aristocrática de Barcelona, y el servicio impecable de la casa, hace que sea ésta la preferida por las familias americanas, que encuentran en el trato exquisito de la Pensión Hispano-Americana, un nuevo atractivo a los que les brinda esta hermosa ciudad mediterránea.»

A la primera fotografia es pot apreciar el detall del menjador de la Pensión Hispano-Americana i, a sota, el mateix espai a l’actualitat.

La sala es distingeix sobretot pel sostre, ja que la paret de l’esquerra —que taparia les columnes— ja no hi és, així com les portes corredisses que es veuen al fons. També s’hi pot apreciar la decoració floral de les parets. 

El darrer document localitzat en relació amb la història de la pensió prové d’una aportació a La Pedrera Inèdita de la Sra. Anna Buti.

El document aportat és molt important, tant pel contingut com per la forma: d’una banda, el mateix paper de carta i, de l’altra, el contingut de la missiva. El paper de carta inclou a la banda esquerra cinc fotografies dels interiors de la Pensió a La Pedrera. És curiós que, tot i publicitar-se a la premsa com a «Pensión Hispano-Americana de G. Campaña», aquí trobem la capçalera «Pensión de Familia de G. Campaña».

Les cinc fotos duen un revelador peu de pàgina:

«De primer orden, con todo el confort moderno. Situación espléndida. La preferida y la más concurrida por las familias americanas por ser el edificio más moderno y grandioso de la ciudad y por disfrutar desde él de las más hermosas vistas.»

La carta, signada pel propietari de la pensió, G. Campaña, està adreçada al comte de Santa Engracia a Madrid:

«Distinguido Sr. He visto con verdadera satisfacción la proposición de ley presentada por V. en el Congreso y le suplico no abandone ese proyecto con el cual hará V. un gran bien a los industriales y en esta ocasión hablo en interés propio, pues parece como si estuviera V. al tanto de lo que me sucede con el propietario de esta casa el cual se empeña en sacar más partido y sin reflexionar los grandes sacrificios que me ha costado el acreditar la casa pretende que pague 1.000 pts más por mes además de las 2.500 mensuales que ya pago y que sin respetar un contrato por 8 años que tengo firmado con él y cuando tan solo llevaba 14 meses de hecho ha presentado en el juzgado el deshaucio el cual lo fallaron a su favor y posteriormente pasó a la Audiencia y también lo ganó y ahora se encuentra en el supremo habiendo señalado estos días ponente al Sr. Gullon y espero que luego señalen día para la vista. Aquí fue nuestro abogado el Sr. Vilaseca Decano del Colegio de Abogados y en esa es mi abogado el Sr. Osorio y Gallardo y aun cuando toda la razón está de mi parte me temo no me hagan la justicia debida.

Yo sería muy extenso detallando la serie de infamias cometidas por el propietario pero como quiera que no sea asunto que a V. le pueda interesar no lo hago a no ser que V. me solicite detalles pero desde luego encarecidamente le ruego y con ello tendría V. mi eterno agradecimiento no abandone V. su proyecto.

Perdone la molestia y queda de V. suyo At.

G. Campaña

Bª Hoy 25 octubre 1918»

El comte de Santa Engracia, Francisco Javier Jiménez de la Puente (1883-1936), va ser elegit diputat a Corts a Madrid per la coalició monàrquica (liberal) des del 1910 al 1923.

El 1918 presenta a la Comissió de Gràcia i Justícia una proposta «sobre regulación de alquileres de edificios para establecimientos».

A la carta el Sr. Campaña fa referència a un plet amb els propietaris de l’immoble, els Srs. Milà, respecte a un problema amb el lloguer del seu establiment. Sembla que, després de les ampliacions, els propietaris li volien apujar el lloguer de 2.500 ptes. mensuals a 3.500 ptes.

Després d’aquesta data no hem trobat cap altra referència de la Pensión Hispano-Americana. A l’entresòl sabem que el 1928 s’hi va instal·lar la Sastreria Mosella, i els seus propietaris sempre van afirmar que aleshores aquest espai era buit i que no allotjava cap altre negoci .