La Pedrera ha estat al llarg dels anys escenari de més de quinze pel·lícules, des de Gaudí (1960), de Josep Maria Argemí, fins a Vicky Cristina Barcelona (2008), de Woody Allen, i Rastres de sàndal (2014), de Maria Ripoll, passant per Professione: reporter (1975), de Michelangelo Antonioni, amb Jack Nicholson i Maria Schneider, i Biotaxia (1968), de José María Nunes, entre d’altres.

Podeu trobar més detalls d’aquests films a http://pedreraeducacio.lapedrera.com/cat/index.htm a l’apartat «Lloc de ficció». 

Estem segurs que hi ha molts altres films que desconeixem rodats a La Pedrera o en els quals hi apareix, i en aquest sentit gràcies a Merli Marlowe podem conèixer de primera mà una joia de la cinemateca suïssa: L’inconnu de Shandigor. 

Dirigida pel suís Jean-Louis Roy el 1967, L’inconnu de Shandigor és una paròdia de les pel·lícules d’espies i, especialment, les de James Bond. En paraules del seu director, es tracta d’un film d’espionatge fantàstic, un homenatge al cinema d’aventures de la seva joventut en què el món de la guerra freda és evocat a través de la visió barroca i poètica que aporten els diferents escenaris i personatges. Amant de l’arquitectura, Roy amaga en el títol de la pel·lícula un homenatge a Le Corbusier i Chandigarh, la ciutat que l’arquitecte suís va projectar a l’Índia. Però són principalment les obres de Gaudí, amb les seves formes arrodonides i oníriques, que l’ajuden a evocar un lloc màgic i exòtic.

Un científic atòmic mig boig, Von Krantz, ha descobert un mètode de desactivació d’armes nuclears, l’Annulator. Von Krantz, invàlid, viu tancat a casa amb la seva filla Sylvaine i el seu assistent albí Yvan, sobre el quals exerceix una tirania despietada. Els serveis secrets de diverses potències estrangeres i altres organitzacions, com «Les Chauves», dirigits per Serge Gainsbourg, i «Les Asiatiques du Soleil Noir d’Orient», han donat instruccions als seus agents per apoderar-se dels plànols de l’Annulator. La imatge dels plànols ha quedat gravada en una pel·lícula familiar feta durant unes vacances a Shandigor (que, curiosament, s’assembla molt a Barcelona...).

El terrat de La Pedrera és un dels escenaris del retrobament de Sylvaine, la filla de Von Krantz, amb el seu antic amant, Manuel. Després de descobrir, per atzar, on amaga els plànols de l’Annulator, Sylvaine fuig de casa del seu pare, i aleshores és capturada per un grup d’agents calbs, que la droguen per interrogar-la. En el deliri, Sylvaine repeteix «Shandigor» i «Manuel». Els agents decideixen traslladar-la a Shandigor i seguir-la, tot esperant que els dugui fins als plànols de l’arma secreta. Sylvaine es retroba amb Manuel i es passegen en uns solitaris Park Güell, el parc d’atraccions del Tibidabo i La Pedrera. La parella recorre el terrat mentre un agent calb els observa amagat entre dos conjunts de xemeneies. La Pedrera i les seves formes extravagants contribueixen, com molts dels altres escenaris escollits, a crear un ambient volgudament fred i misteriós. L’abandó que es pot veure en l’escrostonament de l’estuc de les xemeneies fa l’escenari encara més fantasmagòric. 

L’inconnu de Shandigor és una obra anòmala en la filmografia de Roy que s’ha convertit en un film de culte del cinema suís gràcies a la interpretació de Daniel Emilfork (Von Krantz) i l’ús d’una escenografia xocant i impactant. El realitzador fa servir les formes pseudofuturistes, barroques i geomètriques de diferents escenaris i edificis, tant de la zona de Ginebra, amb els Bains des Pâquis, el Château El Masr o La Gordanne, com de la ciutat de Barcelona, especialment amb l’obra de Gaudí: el Park Güell, la Sagrada Família i La Pedrera. 

Jean-Louis Roy va començar la seva carrera com a càmera de la televisió suïssa el 1954. Abans de convertir-se en director, es va dedicar al muntatge. El 1970 va rodar Blackout, com a membre del Grup 5, format per cinc realitzadors que treballaven a la incipient televisió helvètica. El 1972 va dirigir L’Indien des Acacias, l’any següent La Maison des souvenirs i Romands d’amour el 1984. El 2006 es va retirar.

Fitxa

Director: Jean-Louis Roy

Guió: Jean-Louis Roy, Gabriel Arout i Pierre Koralnik

Director de fotografia: Roger Bimpage

Muntatge: Françoise Gentet

Productor: Gabriel Arout

Producció : Frajea Films

Música: Alphonse Roy i Serge Gainsbourg 

Intèrprets: Marie-France Boyer (Sylvaine), Ben Carruthers (Manuel), Daniel Emilfork (Herbert Von Krantz), Jacques Dufilho (Schoskatovich), Serge Gainsbourg (el cap dels Calbs), Howard Vernon (Bobby Gun), Marcel Imhoff (Yvan), Jacqueline Danno (Esther), Marc Fayolle, Adrien Nicati, Serge Nicoloff i Georges Wod (espies), Eric Brooke, Gabriel Arout i Pierre Chan

90 min. Blanc i negre. Idioma: francès. 

La pel·lícula es va presentar al Festival de Cannes del 1967. Va tenir poc recorregut comercial i el juliol del 2016 es va poder veure, restaurada, al 70è Festival Internacional de Cinema de Locarno a la secció «Cinema suís redescobert».