El déu Pan tocant la siringa, un jardí, els pecats capitals, rams de flors, el déu Vertumne transformant-se per enamorar la deessa Pomona, un festí, un sol, una àliga i fins i tot un naufragi, són algunes de les escenes de les pintures distribuïdes entre els dos vestíbuls de les entrades de La Pedrera.

En traspassar la porta de ferro i forja de l’edifici ens sorprenen les pintures murals a les parets i sostres dels vestíbuls. Darrere les seves càmeres, els visitants immortalitzen cadascun dels racons i les pintures els atrapen de seguida, més per la seva vistositat que perquè n’identifiquin les escenes, ja que la iconografia és difícil de reconèixer a primera vista.

S’ha escrit poc, de les pintures dels vestíbuls, i fins i tot alguns autors han apuntat que no estaven a l’altura de la modernitat que representa La Pedrera. Tot i així, són part essencial del repertori decoratiu de l’edifici, que també es va estendre als interiors dels habitatges, tot i que aquests, malauradament, han desaparegut. El projecte dels vestíbuls consistia en una sèrie de murals que imitaven tapissos de tema mitològic de la col·lecció del Patrimoni Nacional. 

Gràcies a les darreres investigacions a càrrec del Dr. Carlos Alejandro Lupercio podem certificar-ne l’autoria i identificar les escenes representades. El pintor simbolista Aleix Clapés (1846 – 1920) va ser l’encarregat de dirigir, entre 1909 i 1911, la decoració pictòrica de La Pedrera. En aquesta tasca van participar com a ajudants de Clapés, els destacats pintors Iu Pascual , Xavier Nogués i Teresa Lostau, per aquelles dates talents novells. 

El vídeo fa un recorregut pels dos vestíbuls de les entrades de La Pedrera, tot mostrant els repertoris pictòrics i els referents documentals.