El dilluns 28 d’octubre de 1918 el príncep egipci Ibrahim Hassan (el Caire, 1879 – Barcelona, 1918) mor al seu domicili de La Pedrera al Passeig de Gràcia 92. El príncep era nebot del sultà d’Egipte i nét del kediv[i] Ismail Paixà i feia temps que vivia a Barcelona com es pot veure en la imatge de la noticia de la defunció a La Vanguardia del 28 d’agost de 1918.

Educat a les millors escoles d’Europa, va residir a Viena, París i Londres. Abans de la seva estada a Barcelona va ser president de Cairo Electric Railways & Heliopolis Oases Company.Home culte, era membre de la Société de Géographie d’É́gypte, de la Royal Geographical Society del Regne Unit, de la Société Royale Belge de Géographie i de la Société Royale de Géographie d’Anvers, entre d’altres.

Josep Bayó Font, constructor de La Pedrera, recordava a l’entrevista que li va fer Joan Bassegoda el 21 de gener de 1970 que un príncep indi va llogar un pis a La Pedrera. Segons les seves paraules, «Allò era un harem; no sé si tenia dotze o catorze negres, dones i homes. I quan sortia, tant es vestia de senyor com d’indi i tenia un cotxe molt gros, un Alfa Romeo» (Joan Bassegoda Nonell. Josep Bayó Font, Contractista de Gaudí. Barcelona: Edicions UPC, 2003).

En realitat, es tractava d’un príncep egipci i no indi, però la història és totalment certa. La tardor del 1911 a la premsa local se cita l’estada a Barcelona d’un hoste il·lustre. Era diplomàtic, home de negocis i a Barcelona exercia com a president de la Societat del Tramvia Casa Gomis – Rabassada, que donava servei al desaparegut Casino de la Rabassada. 

«HUÉSPED ILUSTRE. Procedente de París, se halla en Barcelona el príncipe Ibrahim Hassan. Su Alteza ha estado visitando detenidamente nuestra hermosa ciudad y sus alrededores. Uno de los atractivos que más poderosamente le han llamado la atención es el bello panorama que se divisa desde la terraza de la Rabassada, en cuyo hotel almorzó y cenó ayer, pasando también en aquellos establecimientos una gran parte de la velada. El príncipe Ibrahim Hassan, que es también el presidente de la Sociedad del Tranvía Casa Gomis - Rabassada, se mostró singularmente complacido por la soberana belleza de aquellos parajes que el otoño reviste de un majestuoso encanto.» (La Vanguardia, 1 d’octubre de 1911)

Al periòdic humorístic il·lustrat L’Esquella de la Torratxa no deixen passar l’ocasió i, amb la seva sornegueria habitual, citen l’estada del príncep a Barcelona. 

“Per una gazetilla, que aquests dies ha donat discretament la volta per tota la premsa barcelonina, hem sapigut que’l president de la Societat del tramvia Can Gomis-Rabassada es nada menos que un princpe; el princep Ibahim Hassan, cosí germà del sobirà d’Egipte.

¡Quines voltes dona el món!

¡Quins capritxos té l’Historia!

¡Un descendent dels Faraons, explotant negocis elèctrics a les vertents del nostre Tibidabo!...

Qualsevol que, meditant sobre aquests fet, se recordi de les piràmides, ho dirà desseguida:

 -¡Això és pirmaidal!” 

L’única imatge gràfica del príncep es va publicar al setmanari satíric Cu-cut! el 5 d’octubre de 1911. «Retrat del príncep Ibrahim Hassan, cosí germà del Khedive d’Egipte, a qui no solament l’ha encantat l’esplèndit panorama que’s divisa desde la terrassa de la Rabassada, sinó que encara l’han sorprès més els grans tallers de la casa BAGUÑÁ y CORNET, l’edifici dels quals va visitar, recorrent totes les seccions y dependencies. El príncep Ibrahim Hassan, que també es 

president de la Societat del Tramvía Casa Gomis - Rabassada, va quedar molt satisfet dels esplèndits gravats de la fàbrica de la casa BAGUÑÁ y CORNET, tant que, segons confessiò d’ell, es aquesta la millor d’Espanya y Egipte.»

Un episodi curiós de la seva biografia és que l’abril del 1911 es casa a Londres amb una actriu nord-americana, Ola Humphrey. El matrimoni va durar poc, uns sis mesos, ja que, segons declaracions d’Ola Humphrey a un diari de Nova Zelanda al desembre del mateix any, el seu matrimoni va ser un error. El va acusar de tenir-la «empresonada» i tractar-la com si fos una més del seu harem. El príncep va venir a Barcelona el setembre del 1911 i és probable que l’hi acompanyés l’actriu, tot i que no en tenim constància. Després del divorci Ola Humphrey marxa a Califòrnia i l’any 1915 protagonitza la pel·lícula Under the Crescent, basada en la seva curta vida com a princesa. D’aquest film dirigit per Burton L. King, amb guió de Nell Shipman i distribuït per The Universal Film Manufacturing Company Incorporated, no se’n conserva cap còpia.

Aquesta aportació ha estat realitzada gràcies a una fantàstica pista proporcionada per Anna Buti.