L'Associación Cultural Paco Abadal ens ha fet arribar la història de la família Abadal i la seva relació amb la Casa Milà, ja que van ser dels primers llogaters.

Francesc Serramalera Abadal (després Abadal Serramalera), conegut com Paco Abadal, va néixer a Manresa el 28 de juliol del 1875; al cap de poc temps, però, la seva família es va traslladar a Barcelona, on va residir en diversos domicilis de l'Eixample.

Durant els seus estudis universitaris es va interessar pel ciclisme, esport en el qual va arribar a ser un professional de reconegut prestigi al tombant de segle.

Gràcies a aquesta afició es va fer amb una petita fortuna que l'any 1902 va utilitzar per obrir un taller de reparació, manteniment, custòdia i venda de bicicletes, motocicletes i automòbils, el mític Auto-Garage Central, al carrer Consell de Cent de Barcelona, que després es va traslladar al carrer Aragó i que posteriorment seria ampliat amb altres locals al carrer Sepúlveda, la plaça Letamendi i la carretera de Sarrià.

Paral·lelament a la seva activitat comercial i industrial, va seguir practicant i competint en el ciclisme i posteriorment en el motociclisme i l'automobilisme, esports en què també va aconseguir nombrosos trofeus.

En aquesta època va entrar en contacte amb el pintor modernista Ramon Casas –un altre entusiasta dels cotxes–, a qui va encarregar un cartell per anunciar el seu Auto-Garage Central. Més endavant faria els retrats de la seva dona, dels seus fills i d'ell mateix. De Casas també va rebre com a obsequi el famós quadre Començaments del Segle XX, que havia adornat les parets de la cerveseria Els Quatre Gats i que passà a decorar les parets del seu local de la plaça Letamendi.

A l'octubre del 1912 Francisco Abadal es va casar amb Mercè Durán, filla de l'acabalat comerciant i industrial català, Joaquim Durán Albert i Mª Lluïsa Clarà, i van fixar la seva residència pis segon de la planta tercera de l’escala del Passeig de Gràcia, que s'acabava de construir aquell mateix any.

Joaquim Durán Albert, comerciant i industrial català, coneixia Pere Milà, segurament perquè havien coincidit a la Junta de la Liga de Defensa Industrial y Comercial de Barcelona, associació de comerciants i petits industrials.

La referència del casament i de la nova residència de la parella es pot llegir en una notícia publicada a El Mundo Deportivo del 10 d’octubre del 1912: «Con motivo de su boda, los novios han recibido muchos y valiosos regalos, entre los que figuran los de los padrinos de boda señores don Adolfo Solá Sert, don Pedro Homet, don Francisco de P. Cantareil y don Francisco Laporta, consistentes en: una soberbia carpeta de Smirna, hermosas lámparas, un pendanlif de platino y brillantes y un brazalete de oro y brillantes, que con el equipo de la novia, confeccionado por la casa Jaumá, han estado expuestos en casa de la misma que como es sabido habita un piso de la genial mansión construida por Gaudí en el Paseo de Gracia, vis a vis del en que morarán los desposados, el cual ha sido alhajado con gusto y riqueza.»

Com assenyala la nota, en tornar del viatge de noces el matrimoni va instal·lar-se en el pis primer de la planta tercera de l’escala del Passeig de Gràcia de l'immoble. Al pis del costat ja s'hi havien mudat els pares de la núvia, Joaquim Durán i Mª Lluïsa Clarà. En aquell moment la Casa Milà era molt cobejada per l'alta burgesia barcelonina, per establir-hi la seva residència.

El 1914 va néixer a la Pedrera la primera filla del matrimoni Abadal Durán, Maria Luisa, i el 1916 el segon fill, Francisco.

Tots sis van viure a la Casa Milà fins a principis del 1930, any en què van inaugurar la seva nova residència, el Palauet Abadal, a la confluència de la Diagonal amb el carrer del Capità Arenas, que va ser dissenyat per l’arquitecte Adolf Florensa (1889-1968).

Francisco Abadal Serramalera va morir a Barcelona el 17 de desembre del 1939.