1936

Conselleria gaudiniana

Conselleria gaudiniana
© Rossend Torras

L'any 1936 La Pedrera va ser confiscada pel PSUC i durant bona part de la guerra va ser la seu de la Conselleria d'Economia i Agricultura i la residència particular de Joan Comorera (Cervera, 1894 – Burgos, 1958).  

Aquesta imatge del fotògraf Rossend Torras Mir és l'únic testimoni gràfic que tenim d'aquest fet. 

 

Contribuïdor/a: 

El fotògraf: Rossend Torras Mir (Barcelona, 1907-1996)

L’arxiu de Rossend Torras consta d’almenys 25.000 negatius, una tercera part dels quals són plaques estereoscòpiques (un mètode de fotografia 3D molt popular en el primer terç del segle xx) ), i també d'un centenar de pel·lícules. Aquest fons documenta la vida quotidiana de Barcelona i dels estiuejants a la Costa Brava, l’activitat esportiva i teatral i successos polítics clau des del 1926 fins a mitjans dels anys cinquanta.

La doble condició de fotògraf professional i aficionat de Torras explica tant la qualitat del material com el fet que fins ara s’hagi mantingut inèdit. Des de mitjan anys vint Torras regentava el negoci familiar, la Casa Torras, amb botigues al número 83 del carrer Gran de Gràcia i a la plaça de Sant Jaume, dedicat a la venda i importació de material fotogràfic, a l’òptica i, amb la marca Tomir, a la fabricació de timbres de portes, instruments per a laboratori fotogràfic i ràdios. La disponibilitat de material, la competència tècnica i l’espai per mantenir un arxiu, doncs, estaven garantides.

Fins al 1939, però, la seva activitat com a fotògraf se cenyeix a la característica dels grans aficionats del primer terç del segle passat. Torras ingressa el 1926, als 19 anys, a la pionera Agrupació Fotogràfica de Catalunya, on guanya repetidament, en els concursos anuals que convoca, premis en fotografia estereoscòpica i autocroma (un primitiu mètode de fotografia en color). L’any 1931 es dóna d’alta també a les seccions de fotografia i cinema del Centre Excursionista de Catalunya. El 1939 obté l’acreditació de fotògraf professional i a partir d'aleshores combina la seva feina comercial amb els retrats d'actrius de l'escena barcelonina i treballs per a Ràdio Barcelona. D'aquestes fotos, però, només algunes es van publicar a la premsa escrita.