Aportacions

1985

 © Luis Gueilburt
© Luis Gueilburt

La meva relació amb l’obra d’Antoni Gaudí (1852-1926) neix el 1978, gairebé al mateix temps que la restauració de la democràcia a Espanya.

En arribar a Barcelona, em vaig trobar amb Gaudí. Gaudí i Barcelona són indivisibles i vaig començar a estudiar l’artista i la seva obra des d’aquell mateix moment. Em va impressionar molt en aquella època que cada vegada que tocava alguna part de la seva obra em quedava absolutament brut, i em preguntava per què ningú els treia aquella capa gruixuda de sutge i sobretot de contaminació atmosfèrica, a aquelles obres d’art. De totes maneres aquella... « Segueix llegint »

1980

Excursió el 1984 a Vilafranca de Conflent. L'autor és el segon per l'esquerra, amb jersei blanc i una bufanda grisa.
Excursió el 1984 a Vilafranca de Conflent. L'autor és el segon per l'esquerra, amb jersei blanc i una bufanda grisa.

Jo no vaig viure a la Pedrera, però entre els anys 1980 i 1984 vaig estudiar el BUP i el COU a l'ICEJ (Centro de Estudios Económicos), una acadèmia que hi havia a la planta baixa pel costat del carrer Provença i que ocupava fins a la cantonada amb el Passeig de Gràcia.

Encara que em sembla que va ser ahir, han passat uns quants anys i tot ha canviat molt.

L'ICEJ era una acadèmia on, en aquella època, s'estudiava el BUP, el COU i l’accés a la universitat per a majors de 25 anys. ICEJ eren les sigles d´Instituto de Ciencias Económicas i Jurídicas. sembla ser que l'origen era... « Segueix llegint »

1970

La Pedrera anys 70
© Ramon Manent

El fotògraf professional Ramon Manent (Mataró, 1948) està especialitzat en el retrat de l'art i l'arquitectura catalans del Romànic, del Gòtic i, molt especialment, del Modernisme. D'aquest darrer període sobresurt l'obra de Gaudí, de la qual ha sabut posar en relleu les formes, les textures i els colors. Les seves imatges sobre l'obra de l'arquitecte palesen la seva particular sensibilitat per captar l'objecte, la llum i l'espai.

Ramon Manent també ha conreat la fotografia de reportatge antropològic, prenent com a escenaris espais ben diversos, des de l'arquitectura urbana dels... « Segueix llegint »

1967

L'Inconnu de Shandigor. Sylvaine i Manuel al terrat de La Pedrera.
L'Inconnu de Shandigor. Sylvaine i Manuel al terrat de La Pedrera.

La Pedrera ha estat al llarg dels anys escenari de més de quinze pel·lícules, des de Gaudí (1960), de Josep Maria Argemí, fins a Vicky Cristina Barcelona (2008), de Woody Allen, i Rastres de sàndal (2014), de Maria Ripoll, passant per Professione: reporter (1975), de Michelangelo Antonioni, amb Jack Nicholson i Maria Schneider, i Biotaxia (1968), de José María Nunes, entre d’altres.

Podeu trobar més detalls d’aquests films a http... « Segueix llegint »

1936

Conselleria gaudiniana
© Rossend Torras

L'any 1936 La Pedrera va ser confiscada pel PSUC i durant bona part de la guerra va ser la seu de la Conselleria d'Economia i Agricultura i la residència particular de Joan Comorera (Cervera, 1894 – Burgos, 1958).  

Aquesta imatge del fotògraf Rossend Torras Mir és l'únic testimoni gràfic que tenim d'aquest fet. 

 « Segueix llegint »

1927

© ANC/Fons Joaquim Gomis

A la planta principal, que des de l’any 1992 acull la sala d’exposicions de la Fundació, es trobava la residència dels senyors Milà. Malgrat que en aquest pis es conserven pocs elements originals, pel fet que la Sra. Milà en va refer gran part de la decoració quan va morir Gaudí, el 1926, encara s’hi poden veure algunes columnes de pedra esculpides amb motius ornamentals i inscripcions, així com alguns fragments dels cels rasos, en els quals es juga amb la idea de donar continuïtat als ritmes ondulants de la façana.

La fotografia que reproduïm forma part del fons del fotògraf... « Segueix llegint »

1926

Em dic Pilar Paulí i vaig néixer el 18 d'octubre de 1926 a La Pedrera
A la fotografia els meus avis i jo. Ell és Eduard Fàbregas, el cotxer dels Srs. Milà, i la meva àvia es deia Miguelina Daniel.

El meu avi, el pare de la meva mare, era cotxer dels cotxes de cavalls dels senyors Milà, els amos de La Pedrera. Quan anys després van deixar els cotxes de cavalls va aprendre a conduir i va passar a ser xofer d’automòbils.

Els meus avis vivien a la mateixa Pedrera, als baixos, al costat de la porteria. Pel que jo sé els meus avis van ser els primers a viure–hi, ja que abans dels primers llogaters, s’hi van instal·lar els treballadors: el mecànic que es cuidava del manteniment de les calderes i el meu avi, que com us he dit era el cotxer, tots dos amb les respectives famílies. La... « Segueix llegint »

1920

L'avi Ninus Baladia al balcó del pis de La Pedrera l'any 1920. La foto li va fer l'àvia quan festejaven. Tot i que l'avi duu un barnús, habitualment no vivia aquí. Eren una parella moderna i ell s'estava a la casa de la família d'ella, a la finca dels Llorach, a Sant Gervasi.
L'avi Ninus Baladia al balcó del pis de La Pedrera l'any 1920. La foto li va fer l'àvia quan festejaven. Tot i que l'avi duu un barnús, habitualment no vivia aquí. Eren una parella moderna i ell s'estava a la casa de la família d'ella, a la finca dels Llorach, a Sant Gervasi. © Arxiu Baladia

L'any 1906 l'arquitecte Antoni Gaudí veu com es posen els primers maons del seu projecte al solar del que serà la icona del Modernisme, l'edifici de la Casa Milà, «La Pedrera», al Passeig de Gràcia de Barcelona. Aquest mateix any, l'escriptor Eugeni d'Ors veu publicades a La Veu de Catalunya les seves primeres gloses sobre Teresa, La Ben Plantada, la dona bellíssima, admirada per tots i musa enigmàtica que esdevindrà icona del Noucentisme i essència de la renaixent catalanitat. Aquestes dues efemèrides, que són l'esclat de dos moviments artístics —i de pensament—... « Segueix llegint »

1918

Notícia de la defunció del príncep Ibrahim Hassan. La Vanguardia, 28 d’octubre de 1918
Notícia de la defunció del príncep Ibrahim Hassan. La Vanguardia, 28 d’octubre de 1918

El dilluns 28 d’octubre de 1918 el príncep egipci Ibrahim Hassan (el Caire, 1879 – Barcelona, 1918) mor al seu domicili de La Pedrera al Passeig de Gràcia 92. El príncep era nebot del sultà d’Egipte i nét del kediv[i] Ismail Paixà i feia temps que vivia a Barcelona com es pot veure en la imatge de la noticia de la defunció a La Vanguardia del 28 d’agost de 1918.

Educat a les millors escoles d’Europa, va residir a... « Segueix llegint »

1915

Casa Milà, 1915. Josep Maria Madurell i Marimón, Col·lecció Club Excursionista de Gràcia © Ajuntament de Barcelona, Arxiu Municipal Districte de Gràcia
Casa Milà, 1915. Josep Maria Madurell i Marimón, Col·lecció Club Excursionista de Gràcia © Ajuntament de Barcelona, Arxiu Municipal Districte de Gràcia

L’Arxiu Municipal de Gràcia ens ha aportat dues imatges inèdites de La Pedrera que tenen en custòdia al seu Arxiu. Fruït de la voluntat de recuperar el patrimoni documental del districte, atresora fons i col·leccions d'entitats, associacions i particulars.

Es tracta de dues imatges de fotògrafs amateurs que tenen valor sobretot des d’un punt de vista documental.  

Una d’elles és de Josep Maria Madurell i Marimon (Barcelona, 1893-1983) historiador i arxiver. Es va dedicar intensament a la recerca històrica i va publicar una gran quantitat d'estudis, molts d'... « Segueix llegint »

1912

La Vanguardia, 19 d’abril de 1916
La Vanguardia, 19 d’abril de 1916

Gaudí deia que l’originalitat consistia a tornar als orígens i la història que ens ocupa ara n’és un bon exemple.

Sempre ens hem preguntat quin va ser el primer ús que es va donar a l’entresòl de La Pedrera, abans que s’hi instal·lés la Sastreria Mosella. Ara hem trobat el document que acredita que l’espai de l’entresòl de Passeig de Gràcia va ser el restaurant de la Pensión Hispano-Americana.

Tenim constància que abans de la signatura del certificat de final d’obra es publiquen a la premsa els primers anuncis de lloguer d’habitacions a la Casa Milà al febrer del 1912. Segons... « Segueix llegint »

Familia Abadal Duran
Fotografia del casament de Paco Abadal i Mercè Durán (Revista Stadium, núm. 034,15/10/1912).

L'Associación Cultural Paco Abadal ens ha fet arribar la història de la família Abadal i la seva relació amb la Casa Milà, ja que van ser dels primers llogaters.

Francesc Serramalera Abadal (després Abadal Serramalera), conegut com Paco Abadal, va néixer a Manresa el 28 de juliol del 1875; al cap de poc temps, però, la seva família es va traslladar a Barcelona, on va residir en diversos domicilis de l'Eixample.

Durant els seus estudis universitaris es va interessar pel ciclisme, esport en el qual va arribar a ser un professional de reconegut prestigi al tombant de segle.... « Segueix llegint »

1911

El 26 de setembre de 2014 es va presentar el conjunt decoratiu del «Pis Gache» a La Pedrera
El 26 de setembre de 2014 es va presentar el conjunt decoratiu del «Pis Gache» a La Pedrera

Alberto I. Gache (Mercedes, Buenos Aires, 1854 – Montevideo, 1933), cònsol de la República Argentina a Barcelona, va residir al 1r-2a de la Casa Milà des del 5 d'agost de 1911 fins a finals del 1919.

El 26 de setembre de 2014 es va realitzar una visita- conferència per conèixer el conjunt decoratiu del «Pis Gache», així com les col·leccions artístiques del diplomàtic i en especial la decoració pictòrica desapareguda realitzada per Aleix Clapés (1846-1920) per al fastuós saló de l’habitatge gaudinià del cònsol. El document adjunt descriu amb detall tota la recerca... « Segueix llegint »

Des del 1911 es publiquen a La Vanguardia anuncis oferint: habitacions, digestius i fins i tot classes d’anglès a La Pedrera. Aquests anuncis constaten que la família Milà i altres ja vivien a l’edifici abans que Antoni Gaudí certifiqués el final de l’obra. Selecció d’anuncis publicats a La Vanguardia entre el 1911 i 1915.« Segueix llegint »

1910

El Diluvio. Suplemento Ilustrado. 5 de març de 1910
El Diluvio. Suplemento Ilustrado. 5 de març de 1910

La singular estructura de la Casa Milà, «La Pedrera», i la relació entre Antoni Gaudí, l’arquitecte, i Pere Milà, el propietari, van ser objecte de burla i escarni públic i caricaturitzades en diverses publicacions satíriques de l’època.

En aquesta ocasió presentem tres caricatures que el dibuixant Llorenç Brunet i Torroll (Bru-Net) va dedicar a la Casa Milà des de les pàgines del setmanari El Diluvio. Suplemento Ilustrado, els anys 1910 i 1911.

El primer document gràfic correspon a la portada del suplement del dissabte 5 de març de 1910. En aquesta data la Casa Milà... « Segueix llegint »

La Persiana Inèdita
Album d’architecture moderne à Barcelone: Collection de 70 planches. Barcelona, 1911

La Pedrera amaga secrets ocults gairebé 100 anys: la persiana inèdita 

A sobre cada porta de l’edifici hi ha un registre, i sobresurt una peça metàl·lica. Es tractava d’una persiana metàl·lica ondulada. A banda i banda, es troben encara les guies de la persiana i els mecanismes per fer-la funcionar. Es creia, pel tipus de persiana, sense cap especial acabat artístic, que era una intervenció posterior a Gaudí. Però ara podem demostrar que, tot i que aquestes persianes eren més habituals per a establiments industrials i de comerç, es pot datar la seva instal·lació cap al 1910, ja que... « Segueix llegint »

1907

© Revista Ilustració Catalana, 8 de desembre de 1907
© Revista Ilustració Catalana, 8 de desembre de 1907

Les obres de construcció de la Casa Milà s’inicien el 2 de febrer de 1906, després de presentar a l’Ajuntament de Barcelona els plànols del projecte signats per Antoni Gaudí i sol·licitar el permís d’obra.

A continuació recollim dos exemples molt gràfics de l’interès que va despertar l’edificació.

El primer és el número 236 de la revista Ilustració Catalana, del 8 de desembre de 1907, on es publica la notícia de la construcció sota el títol «Arquitectura Moderna», amb tres fotografies i una nota a peu de pàgina: «Detalls de la casa que està dirigint l’arquitecte Sr.... « Segueix llegint »