1911

Aleix Clapés i les pintures murals del «Pis Gache» a la Casa Milà

El 26 de setembre de 2014 es va presentar el conjunt decoratiu del «Pis Gache» a La Pedrera
El 26 de setembre de 2014 es va presentar el conjunt decoratiu del «Pis Gache» a La Pedrera
Retrat d’Alberto I. Gache al costat de la Casa Milà. Il•lustració extreta de les pàgines de Mercurio: Revista Comercial Iberoamericana. Barcelona, març de 1912.
Retrat d’Alberto I. Gache al costat de la Casa Milà. Il•lustració extreta de les pàgines de Mercurio: Revista Comercial Iberoamericana. Barcelona, març de 1912.
Saló principal del «Pis Gache» 1914
Saló principal «Pis Gache». 1914.
Saló principal «Pis Gache» 1917
Saló principal «Pis Gache». © Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic. Arxiu Mas, 1917
Top: Beauvais tapestry of  The Rape of Helen from the series  Heroes of the Trojan War,  the cartoons were drawn by Jean-Baptiste Deshays (1729-1765).  Bottom: Fragment of the  reproduction in the “Gache apartment”
Top: Beauvais tapestry of The Rape of Helen from the series Heroes of the Trojan War, the cartoons were drawn by Jean-Baptiste Deshays (1729-1765). Bottom: Fragment of the reproduction in the “Gache apartment”
Imatge Inèdita d’una de les estances del pis Gache 1914
Imatge Inèdita d’una de les estances del pis. Fot. publicada a Barcelona Artística e Industrial, 1914.

Alberto I. Gache (Mercedes, Buenos Aires, 1854 – Montevideo, 1933), cònsol de la República Argentina a Barcelona, va residir al 1r-2a de la Casa Milà des del 5 d'agost de 1911 fins a finals del 1919.

El 26 de setembre de 2014 es va realitzar una visita- conferència per conèixer el conjunt decoratiu del «Pis Gache», així com les col·leccions artístiques del diplomàtic i en especial la decoració pictòrica desapareguda realitzada per Aleix Clapés (1846-1920) per al fastuós saló de l’habitatge gaudinià del cònsol. El document adjunt descriu amb detall tota la recerca. 

Carlos Alejandro Lupercio va presentar informació inèdita sobre les escenes representades i la documentació del pintor, una obra plàstica fascinant que, sens dubte, és una fita en la història de la decoració pictòrica de l’època. 

«Habitaba yo entonces la casa más llamativa y rara de Barcelona, […] situada en el Paseode Gracia, esquina a la calle de Provenza, de la cual se contaban cosas estupendas. […] Aquel ciclópeo caserón de gran ventanaje, aquellos balcones salientes y desconcertantes y especialmente aquellas columnas gruesas y torcidas que parecen derrumbarse, […] me seducía, me atraía, como todo aquello que sale de la vulgaridad.»

Alberto I. Gache. Corazones y cerebros; Juan de Gasso, editor. Barcelona, 1924

Alberto I. Gache va ser nomenat Cònsol General de la República Argentina a Espanya el 15 d'agost de 1902. Exercí el seu càrrec fins a l'11 de juny de 1927 quan va ser designat com a Conseller Comercial de l'ambaixada a Madrid. 

El senyor Gache era amic d’intel·lectuals i polítics, i tenia una gran vida social com hem pogut comprovar en les notes de societat dels diaris de l’època. A les seves festes, hi acudia el bo i millor de la societat barcelonina. Va escriure diversos llibres editats per ell mateix: La argentina y sus grandezas, La Argentina en marcha, Cuentos del tío ilustrados por su sobrino, i el citat Corazones y cerebros, un llibre de memòries on fa un repàs de personalitats rellevants que va conèixer al llarg dels anys, entre d’altres Àngel Guimerà, Frederic Rahola (advocat, editor i polític) o Rubén Darío. Descriu amb precisió l'ocasió en què Rubén Darío el va visitar a la Casa Milà. Aquesta part de les seves memòries també la trobareu com a document adjunt. 

I més significativa encara és la necrològica publicada a La Vanguardia  quan ja no residia a Espanya:

«La personalidad del señor Gache era muy conocida en Barcelona, en donde residió muchos años ejerciendo el Consulado general de la Argentina en España. Gran admirador de España y buen amigo de Cataluña, el señor Gache se conquistó entre nosotros una alta estima oficial, a la par que el amor de cuantos le trataron personalmente. Gran caballero, escritor pulcro y culto, diplomático de tacto exquisito, devoto de las artes y las letras, don Alberto I. Gache reunía todas las condiciones para hacer que su nombre fuese querido y admirado.»

Avui en dia, l’espectacular decoració del «Pis Gache» ha desaparegut gairebé completament. Queden algunes afortunades excepcions: la distribució del saló, que es conserva intacta; les extraordinàries motllures d’arcs, finestres i portes; el sublim treball de guixeria dels sostres i l’original parquet. De la resta només queden les cròniques que descrivim en els documents adjunts i una desena d’imatges fotogràfiques obtingudes per l’oportuna lent d’Adolf Mas, captades el 1914 i el 1917. Existeix també la imatge fotogràfica publicitària de l’empresa d’ebenisteria Muebles Miarnau, que va acollir l’encàrrec del cònsol per a la fabricació del mobiliari «estil Imperi Romà». Aquesta última, publicada a la guia monumental i de negocis Barcelona Artística e Industrial corresponent a l’any 1914, és un dels documents inèdits que presentem. 

Aquesta recerca ha servit també per acabar de certificar que les fotografies de l’interior del saló, propietat de la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic – Arxiu Mas, són del primer pis. Erròniament s'havia anat publicant que es tractava de les úniques fotos d’interior que es tenien del pis principal, on residien els propietaris, senyors Milà. Es pot concloure sense cap mena de dubte que les fotografies pertanyen a l’interior del pis primer porta segona del Passeig de Gràcia, tant per la referència documental del mateix Arxiu Mas, que les tenia identificades com «Barcelona. Passeig de Gràcia. Casa Milà i Camps. Obra d’Antoni Gaudí. Sala del Consolat de la República Argentina, del cònsol Alberto Gache.», com per la descripció que en fa el mateix cònsol i evidentment perquè tot i desaparegudes les pintures, els sostres de guix es mantenen intactes, cosa que ens ha permès identificar clarament l’espai. 

Vídeo: 

Contribuïdor/a: 

Carlos Alejandro Lupercio

Doctor en Teoria i Història de l'Arquitectura per la Universitat Politècnica de Catalunya amb la tesi doctoral “Aleix Clapés (1846-1920) y Manuel Sayrach (1886-1937), en los márgenes del Modernismo ”, que va obtenir menció Cum Laude. Ha estat alumne de Juan José Lahuerta, Joan Bassegoda Nonell, Jordi Castellanos, Mireia Freixa i Teresa Sala, experts en Modernisme català, gaudinisme i literatura modernista catalana. Ha treballat com a professor en universitats de Guadalajara Mèxic, i com a creatiu en empreses d'interiorisme a Mèxic i Barcelona, i també com a investigador independent.

En aquesta aportació, ens presenta les darreres descobertes sobre les pintures d'Aleix Clapés, així com la figura del cònsol de la República Argentina a Barcelona, Alberto Gache, en la seva estada a la Casa Milà-La Pedrera. 

Es pot consultar la tesi doctoral a: http://www.tdx.cat/handle/10803/129415